Història recent de Polinyà
Història recent de Polinyà
13 de juny de 2011
La idea d’editar un document
participatiu sobre la "Història recent de Polinyà" sorgeix perquè,
tot i que s’ha escrit molt sobre l’època romànica, s’ha parlat poc d’un període
concret de la nostra història contemporània que va ser determinant tant per al
poble com per a la seva gent.
L'any 1995 es va publicar un
llibre gràfic finançat amb fons públics que es va distribuir a totes les llars
del municipi. Paradoxalment, en aquell volum no es deia res de la tasca
realitzada durant tota l’etapa anterior. Durant els anys següents, s’ha estès
un "vel negre" per ocultar un període clau per al present i el futur
de Polinyà. La sensació és la de llegir un llibre que, per un error d’impremta,
té un seguit de pàgines en blanc al mig: un llibre incomplet.
Possiblement, la raó d'aquest
buit és l’interès polític per silenciar una part de la història i evitar que
els nous residents coneguin certes "misèries polítiques" d'un temps
concret. També respon a un intent d'apropiar-se de processos polítics i socials
apassionants liderats, en aquell moment, per governs d’esquerres.
Però estic segur que no ho
aconseguiran. Sempre hi haurà persones amb memòria i esperit d’estudi —natives
o no— que escriuran per dignificar la història de Polinyà, perquè els fills
dels nostres fills la puguin conèixer i jutjar. "Història recent de
Polinyà" vol ser, doncs, un espai de recopilació de dades mitjançant
aquest blog. Us convido a fer-hi les aportacions que considereu oportunes;
aquest vol ser un mitjà d’opinió lliure on tothom pugui contribuir a construir
un document col·lectiu. Val la pena oferir aquest coneixement a les generacions
actuals i futures.
El context: Sabadell com a
mirall
El final del franquisme va ser
un període de gran agitació a Sabadell. Els moviments sindicals i polítics
(especialment CCOO i el PSUC) es van implicar a fons en la lluita per la
democràcia, amb fites com la vaga general de 1976. Després de les eleccions
municipals de 1979, amb l’alcalde Antoni Farrés al capdavant (1980-1999), la
ciutat va entomar el repte d’urbanitzar barris que havien crescut sense
enllumenat, clavegueram ni pavimentació.
Polinyà: De l’agricultura a
la indústria
La gestió municipal de l'època
no es va preocupar d’obtenir sòl públic, cosa que va encarir enormement la
construcció posterior d'equipaments. L'any 1987 no hi havia ni un pam de
terreny municipal per a infraestructures. A diferència de Sabadell, a Polinyà
no hi havia un moviment polític prou fort per denunciar l'especulació durant el
procés d’industrialització, com testimonia l'obra paralitzada a la carretera
Ramal.
La construcció a banda i banda
de la carretera de Sentmenat va dividir el poble en dues parts. La inauguració
del Parc de la Riera el 1993 va ser clau per connectar finalment els veïns del
nucli antic amb les noves zones.
El pes de la dictadura i la
primera oposició
A principis dels setanta, el
poble patia mancances greus: nens en barracons, un ajuntament en un pis de 50
m², carrers sense asfaltar i fàbriques perilloses com la SEIMEX (coneguda com
"la Fogo"), que provocava riscos d'explosió. Els serveis mèdics
s'oferien en un pis sense ascensor on la sala d'espera era el menjador.
En aquest context neix el PSUC
a Polinyà (1974) i apareixen entitats fonamentals com l’Associació de Veïns
(AVV) i l’Associació de Pares d’Alumnes (APA). Aquestes entitats van liderar la
lluita per unes escoles dignes i per serveis bàsics com el subministrament
d'aigua, que patia una gestió nefasta. Un episodi tràgic va ser la mort d'un
nen per electrocució en una antiga planta d'escombraries abandonada que
Sabadell feia servir en terrenys de Polinyà.
La lluita política: 1979 -
1987
L'APA també va ser objecte
d'atacs. Quan l'associació va començar a vendre llibres de text a preus més
barats per ajudar les famílies, el govern municipal (on la regidora
d'ensenyament era també directora de l'escola i afí a la llibreria local) va
intentar prohibir-ho, arribant a detenir el president de l'APA, que finalment
va ser alliberat per la pressió popular.
També recordem la campanya
contra l’OTAN, on l’ajuntament va multar els participants que pintaven un
mural, en un acte clarament repressiu.
El canvi històric de 1987
L’any 1987 va marcar un punt
d’inflexió. Per primera vegada, les forces d’esquerra es van unir sota les
sigles d'Iniciativa per Catalunya (IC). El PSC, que acabava d'aparèixer al
poble, també va sumar forces per derrotar la dreta.
En poc temps, es van
aconseguir fites històriques:
1.
Subministrament
d'aigua del Ter-Llobregat (acabant amb les restriccions).
2.
Creació
del primer Consultori mèdic digne i el primer CAP.
3.
Ampliació
de l'escola Pere Calders i millora de l'escola bressol.
4.
Construcció
del Centre Cívic i Cultural, la Plaça de la Vila i el Parc de la Riera.
5.
Posada
en marxa dels Serveis Socials i de l'Escola d'Adults.
Divisions i nous reptes
(1991)
Tot i els avenços, les
divisions nacionals entre el PSUC i el PCC van afectar el govern local. Per a
les eleccions de 1991, l’esquerra transformadora es va haver de presentar amb
noves sigles: Proposta d’Esquerres per Polinyà (PEC). Malgrat la confusió de
noms i la competència del PSC i IC, el poble va tornar a confiar en Mª Carmen
Gámez.
En aquesta segona etapa es van
definir projectes com el Pavelló d'Esports, l'escola bressol Badabadoc i
l'agermanament solidari amb el poble sahrauí de Farsia, acollint centenars de
nens en famílies del poble i es va deixar enllestit el projecte de la Plaça
Central de Polinyà, entre altres més.
Aquesta és la història de com
un poble va lluitar per sortir del "pou fosc" de la soledat i el
paternalisme per construir una societat més justa i moderna.
Comentaris